Catalan

El cercle virtuós o viciós de la intel·ligència artificial?

Pau Ripoll Palmes

24 Jan 2026 — 5 min read

30 de novembre del 2022

Sempre recordaré el dia en què va sortir ChatGPT. Estava a l’oficina i per curiositat em vaig preguntar de veure de què era capaç de fer aquesta tecnologia. Després de demanar a aquesta intel·ligència artificial (IA) que em dones el llenguatge de programació necessari per desenvolupar un algorisme predictiu i m’expliqués cada línia de codi vaig veure les possibilitats d’aquesta revolució.

Com era possible que aquesta tecnologia em respongués d’aquesta manera tan precisa? Quin seria l’impacte d’aquesta tecnologia en les nostres vides? Quin seria el límit de les expectatives que aquesta solució semblava oferir?

Després de més de tres anys, em pregunto si les sobre expectatives d’aquesta tecnologia, ens estan portant cap a la bombolla de la IA.

5.000.000.000.000 de dòlars

Fa uns mesos, l’empresa Nvidia va superar els cinc trilions de dòlars (5.000.000.000.000 USD) de capitalització borsària, l’equivalent del producte interior brut (PIB), la riquesa que es produeix en un país durant un any, d’Alemanya (1).

Aquesta empresa, que ha passat de produir els xips necessaris per poder jugar als videojocs a fer els xips necessaris per poder utilitzar la IA, es podria qualificar del tercer país en generació de PIB, només darrere dels Estats Units i la Xina (1).

Aquests números estratosfèrics ens posen davant de la realitat que les expectatives generades pels inversors no són racionals.

Fins ara els inversors creien que les inversions circulars entre tres empreses, Nvidia (la companyia amb el monopoli de la fabricació de xips per la IA), Oracle (la companyia que construïa gran part dels Data Centers per entrenar aquests algoritmes) i OpenAI (la companyia que ha desenvolupat la tecnologia), eren sinònim d’un cercle virtuós de creixement amb unes expectatives de beneficis sense precedents.

L’octubre passat, Bloomberg, va publicar un article en el qual una imatge exposava l’ordre de la magnitud (2). Aquesta circularitat entre aquestes tres empreses es basa en el fet que, per exemple, Nvidia ha invertit 100 000 milions de dòlars (100.000.000.000 USD) a OpenAI, aquesta ha tancat un contracte valorat en 300 000 milions de dòlars (300.000.000.000 USD) amb Oracle i aquesta ha comprat xips a Nvidia per un valor de milers de milions de dòlars. El cercle virtuós perfecte d'inversió circular.

How Nvidia and OpenAI fuel de AI money machine

Però la pregunta que molts inversors es fan el dia d'avui és de si, en realitat, no estem davant d’un cercle viciós que pot fer esclatar la bombolla de la IA.

Diuen que una imatge val més que mil paraules. Des de l'aparició de ChatGPT, el 30 de novembre del 2022, Nvidia (3) i Oracle (4) han registrat un creixement borsari exponencial.

Actualment, el deute d’Oracle, per poder invertir aquests milers de milions de dòlars en la construcció de Data Centers, ja es valora com a no reemborsable (5).

L’economista Jean Pisani-Ferry, exposa que la diferència entre aquesta futura bombolla de la IA amb la bombolla d’Internet de principis dels 2000, és que actualment aquestes inversions estan concentrades entre els “set magnífics” (Alphabet -Google-, Amazon, Apple, Meta -Facebook-, Microsoft, Nvidia i Tesla) (6).

La realitat de què és necessari de reajustar les expectatives sobre aquesta tecnologia, cada vegada agafa més força.

Sundar Pichai, CEO de Google, va dir a la BBC que hi ha “una irracionalitat” en l’actual context d'inversió en la IA (7).

Ilya Sutskever, cofundador d’OpenAI, va dir el passat mes d’agost que “a Silicon Valley hi han més empreses que idees” (7).

Sam Altman, CEO d’OpenAI, durant l’estiu passat també va afirmar que “algú perdrà una quantitat enorme de diners” i afegia que el gran interrogant és que “no sabem qui” (7).